Kosovo i els fets consumats. Vol. 2: A Haradinaj li deien Rambo

El preu aproximat d’un Nissan Pathfinder és d’entre 35.000 i 55.000 euros, segons quines prestacions tingui

(Pristina, Kosovo)

El domini abassegador de les banderes albaneses respecte de les kosovars que es dóna a tot el país, s’inverteix a la capital. Té tot el sentit del món: és per la presència d’edificis oficials: del govern, d’hisenda, de l’OTAN… A la resta del país, com deia, àliga bicèfala negra sobre fons vermell. “És la condició humana. Qualsevol cosa que t’imposin és probable que no t’agradi. No poden canviar la teva identitat en un dia”. Eraldin Fazliu és politòleg, i m’explica com la bandera de Kosovo es percep com una imposició estrangera. Mapa del país daurat sobre fons blau, i sis estrelles blanques de cinc puntes: l’evocació de la bandera europea és immediata. La van triar mitjançant un concurs, però amb certes limitacions de disseny: que els colors no s’assemblessin a les banderes d’Albània i Sèrbia, que hi estiguessin representades totes les ètnies del país… Albanesos, serbis, gitanos, goranis, bosníacs i egipcis són les sis estrelles de la bandera. Els kosovars volen unir-se a Albània, doncs? “Ningú no ha mesurat quina és la voluntat de la gent, però crec que la gent a Kosovo té més ganes d’unir-se a Albània que no pas els albanesos d’Albània a Kosovo. Sigui com sigui, no crec que la comunitat internacional permetés que s’obrís aquesta caixa de Pandora, perquè aleshores la unificació amb Albània no seria l’únic que succeiria als Balcans”.

Fazliu escriu sobre política a Kosovo 2.0. Els últims mesos se li ha girat feina. Ramush Haradinaj va ser escollit primer ministre el 9 de setembre després de tres mesos d’estira-i-arronses. La coalició que lidera, PAN, va guanyar les eleccions del juny amb 39 dels 120 escons. Darrere, amb 32, Vetëvendosje! (Autodeterminació!), i la coalició LAN amb 29. Els vint seients restants corresponen, per quota, als representants de les ètnies minoritàries. Vetëvendosje! i LAN havien acordat anar en bloc per fer fora de les institucions el PAN, de manera que el pacte entre ells era l’únic possible per formar govern. Abans, però, el PAN havia de triar el portaveu de l’Assemblea, dret que els atorgava la constitució com a vencedors de les eleccions. Sabent que després no podrien formar govern, es van negar a triar portaveu, provocant així un bloqueig total. Després d’un estiu en punt mort, el bloqueig es va desfer quan tres dels quatre diputats d’un dels partits del LAN (l’AKR) van abandonar la coalició per oferir el seu suport al PAN. Amb ells i amb els diputats de les minories (serbo-kosovars inclosos), Haradinaj va sortir escollit. El dia de la votació, Vetëvendosje! i LAN van abandonar la sala, i van acusar la coalició guanyadora de ser titelles en mans de Belgrad. Tres ministeris estaran en mans sèrbies (els suports tenen un preu).

Enmig d’aquest clima i amb un govern sostingut per partits que ni tan sols reconeixen la seva condició de primer ministre, Haradinaj ha de fer front als mals de Kosovo: les tensions amb Sèrbia, la corrupció estructural i una taxa d’atur propera a la d’Extremadura. En el seu discurs d’investidura, amb mitja sala buida, va defensar el diàleg amb els serbis de Sèrbia ila necessitat d’estar units amb els serbis de Kosovo. I va assegurar, ara parlant en serbi, que els albanesos sempre han respectat altres identitats i religions.

Però Haradinaj té un passat i, sobretot, l’ombra d’un dubte. Va ser oficial de l’UÇK (l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo) durant la guerra, i ha estat acusat per crims de guerra i contra la humanitat. Què hi ha de cert? Fazliu explica que “hi ha acusacions a la cúpula de l’UÇK d’estar relacionats amb el tràfic d’òrgans, però no hi ha hagut cap imputació. S’espera que aquesta tardor surtin les primeres, però no sabem quins noms. A Haradinaj és complicat que l’imputin, perquè ja va ser jutjat pel TPII (Tribunal Penal Internacional per ex-Iugoslàvia) en dues ocasions, i totes dues va ser absolt”. Haradinaj ja va ser primer ministre el 2005, i la primera imputació va cloure sobtadament el seu mandat als 100 dies. Li havia preguntat per tot això, hores abans, a Dragana Nikolić-Solomon. És sèrbia i portaveu d’EULEX, una de les missions internacionals que vetllen perquè Kosovo se’n surti.

A l’entrada de la sala d’espera hi ha un plafó amb el logo d’EULEX. Hi ha dos sofàs i una butaca. A un dels sofàs seu un home; jo sec a l’altre. D’un penjador penja una gorra que té brodada la bandera de Kosovo i, per sobre, BALKAN INTERNATIONAL SECURITY. Al costat del penjador, al terra, cinc extintors aplegats i dos pals de metall dels que s’usen, quan els uneixes amb una corda, per ordenar cues. A una paret, una caixa forta petita i un dispensador d’alcohol per rentar-se les mans. Al perímetre de la sala hi ha, una al costat de l’altra, les banderes de tots els països que participen en la missió. Són 33: els 28 membres de la Unió Europea i altres 5 que no ho són, però que també hi participen: Estats Units, Canadà, Turquia, Suïssa i Noruega. Si comences per l’esquerra, les 28 primeres banderes són les de la UE, i les 5 últimes, les altres. L’última de la UE, la vint-i-vuitena, és la del Regne Unit. Quan es consumi el Brexit, no l’hauran de moure del seu lloc. És impossible que sigui casualitat. “Qui de vostès és el de Barcelona?”

És Nikolić-Solomon. Abans de preguntar-li res, fa de portaveu: “EULEX té un mandat per enfortir las institucions de l’estat de dret, proporcionant assessorament i monitorització, abordant…”. Etcètera. Li demano què passaria si finalment Haradinaj fos novament imputat: “Vostè hauria d’haver fet millor la seva recerca. Sap? Nosaltres… Està vostè especulant…? Qui va ser…? Qui l’acusa de crims de guerra?”. Va ser el Consell d’Europa. “Quin tribunal? Sé que Haradinaj va anar al TPII, va anar-hi directe i va tornar. Però no hi ha hagut cap imputació. Si vostè parla del que escolta als restaurants…”. Ho he llegit a la premsa. “Ah, la premsa, molt bé. Bé, això són especulacions de la premsa en les que no podem participar”.

Em retornen el passaport, creuo el pàrquing d’EULEX (hi ha uns 50 Nissan Pathfinder; feu números) i travesso l’últim control de seguretat. Al carrer, aturo un taxi que em porta al bulevard Bill Klinton (sic), cantonada amb Xhevdet Doda.