11 morts a Sumy

(Sumy, Ucraïna)

A un quart de quatre, a la riba del llac Chekha, tothom mira al cel quan senten el rugit d’un avió de combat. Més enllà d’aquest instant, el dia transcorria de manera anodina a Sumy. Sumy és a 35 quilòmetres de la frontera amb Rússia, on la regió de Kursk, parcialment envaïda per l’exèrcit ucraïnès des de l’agost passat i des de llavors una de les zones més actives del front. A Sumy vivien prop de tres-centes mil persones el 2021, i al voltant d’un terç se’n van anar i no han tornat.

L’amenaça de drons i míssils no és diària però gairebé. A l’escola, les classes són en línia o bé en refugis; hi ha talls de subministrament puntual, el GPS no funciona i, de vegades, els mòbils marquen l’hora de Moscou. Amb tot, la gent intenta viure una vida normal, i normalment ho aconsegueixen perquè la major part del temps no passa res: a l’avinguda Kharkivska, les botigues i els bars estan oberts i hi ha famílies amb nens i hi circulen els tramvies, i una dona gran ven mitjons de llana en un banc, un home fa gimnàstica al parc i un altre acarona un gat.

A tres quarts de nou, una forta explosió fa tremolar els vidres de tota la ciutat; uns minuts més tard, ja són a Twitter les primeres imatges: és un bloc d’habitatges i hi ha foc als dos primers pisos. Ningú diu on ha estat; mai ningú no diu res fins passades unes hores.

La magnitud de la tragèdia

L’impacte ha estat en un jardí interior envoltat de sis edificis, a prop del llac. A dos quarts de deu, al carrer que porta cap als sis blocs, hi ha una ambulància i desenes de persones observen la tragèdia: hi ha tres cadàvers tapats, i després en porten un altre, una dona, en una manta que fa de llitera. 

El cràter del míssil és a cinc metres d’una de les façanes, i totes les finestres estan arrencades, també als pisos més alts. Fa olor de cremat, i sonen les sirenes i els passos sobre els vidres trencats i la runa. De vegades se sent com els bombers enderroquen alguna porta no fos cas que sortissin més víctimes. Hi ha militars i policies recuperant parts del míssil, i les examinen i les fotografien. Els fotoperiodistes fotografien la façana i els cotxes calcinats. Alguns veïns, supervivents o bé absents quan l’impacte, venen a emportar-se coses de casa seva, i un d’ells se’n du un conill dins una gàbia. Hi ha una dona que va fent passos sense rumb, sola, mirant a banda i banda.

A tres quarts d’onze, al carrer principal, han acordonat un espai al voltant de l’ambulància i allà tenen els morts: per sota d’una manta surt una mà, i encara hi ha quatre cossos sense cobrir.