Vuit gossos, vuit gats, tres cabres i un conill

(Soloviove, Ucraïna)

Primer acte

Aliona creua el pati xiulant com xiula un quan crida un gos. Max cerca al pati de darrere, i Ruslan entra a la casa. És fosca, el terra ple de runa: “Estem buscant un gos blanc”. Surt de la casa, mira entre els arbres, gira cua i aleshores se sent xiular un projectil, però no hi ha l’explosió corresponent. Ruslan comença a córrer i, de seguida, un altre xiulet i, ara sí, l’explosió. Arriben Aliona i Max, tothom puja a la furgoneta. No han trobat el gos blanc. Ruslan engega el motor i condueix ràpid. Impacta un projectil a prop de la carretera, a un costat o darrere, i després un altre, i el tercer cau davant, a unes cent metres, i aquest no esclata però aixeca un munt de pedres com si fossin un esquitx d’aigua. En revisar més tard la càmera frontal de Ruslan, es veu un flaix taronja un instant abans de sentir cada explosió, i un remolí de pols a la carretera, fugaç, immediatament després.

Continua el bombardeig, només que ja no cauen tan a prop. Ruslan atura el cotxe entre uns arbres per escapar de la vigilància dels drons russos. És massa perillós anar tots junts, i així Ruslan i Aliona van a les cases de davant i Max es queda parapetat darrere d’uns maons apilats. Hi ha una bassa al costat, amb dos ànecs i una llúdriga, i aleshores el cel rugeix i de cop una altra explosió forta. Ruslan i Aliona tornen amb un gos i dos gats i quan els estan ficant dins les gàbies, el foc torna a colpejar a prop. Els gats miolen i Ruslan condueix ràpid, i aviat la intensitat del bombardeig minva fins que ja només és soroll de fons. Ha durat un quart d’hora. Encara no són les sis de la matinada.

Entreacte

Aliona creu que atacaven amb bombes planejadores. És soldat de l’exèrcit ucraïnès; és paramèdic però temps enrere havia estat a artilleria. No té clar si els russos havien vist la furgoneta o si trobar-se enmig del bombardeig havia estat quelcom atzarós: al capdavall, Soloviove està a mil metres dels russos, a la zona més activa de tot el front. Aliona viu al front, coneix la zona i sap on hi ha gossos i gats i animals de granja. A vegades col·labora amb Ruslan i Max, primera línia de l’ONG Animal Rescue Kharkiv, en l’evacuació dels animals perduts en zona de combat.

S’aturen a una casa a uns tres quilòmetres de la línia de contacte. Hi viuen uns soldats i dos gats. Per contrast, això ara sembla el lloc més segur del món. Només un ràfega de Grad que colpeja no gaire lluny, torna a fer estremir i tothom va a terra per si de cas: “Si surto viu de tot això, tindré moltes històries per explicar als meus fills”, diu Max. Encara no en té, de fills. Té vints anys, i va unir-se a l’ONG en fa un. Vol ser bomber, “però ara em costa imaginar-me la vida després de la guerra”. Abans de rescatar animals, havia fet evacuacions de persones. Diu que els rescats d’animals són més perillosos perquè sovint es fan més a prop de la línia del front. Les persones acostumen a marxar abans que els caigui el món a sobre. “Els animals no poden marxar sols, necessiten la nostra ajuda”, diu Ruslan; “algú ho ha de fer”. Animal Rescue Kharkiv és una organització animalista fundada fa vuit anys. A l’inici de la invasió a gran escala, van adaptar-se a les noves necessitats i van començar a rescatar animals que es quedaven perduts al front. N’han rescatat quinze mil en vint-i-sis mesos. Els agafen i els porten a Kharkiv, i allà els revisa el veterinari i després els porten als refugis o bé a un hipòdrom reconvertit en granja. Els gossos i els gats, quan poden, els donen en adopció.

Segon acte

Quan ningú s’ho espera, Ruslan es gira i, amb una xarxa, atrapa un dels gats. Tampoc no s’ho esperava el gat, i miola i es sacseja sense èxit; l’altre gat l’agafen sense problema. Camí de la furgoneta, se sent el brunzit d’un dron per damunt dels caps i tothom s’amaga sota les branques dels arbres fins que desapareix l’amenaça. Després és si fa no fa sempre igual: van a cases on l’Aliona ha vist animals i també miren als patis de les cases que troben pel camí. A més, a les zones rurals d’Ucraïna, és habitual trobar-hi gossos i gats als carrers. La majoria es deixen agafar, però altres fugen i aquesta por és el que els acaba condemnant a quedar sols sota les bombes.

Passen per dues cases on encara hi viu gent. A la primera hi viu una dona amb el seu gos i diu que es queden allà. A la segona, hi viu un matrimoni i tenen tres cabres i un conill, i no se’n volien anar i deixar-los allà. Així que l’home va a buscar els animals i se n’acomiada entre llàgrimes. Una explosió sona per damunt del murmuri habitual, i l’home tanca un moment els ulls. L’endemà, diu, vindrà son fill a buscar-lo i faran cap a Lviv. 

El penúltim rescat és davant de casa d’Aliona. Hi ha dos gossos, però un d’ells no es deixa enxampar. Ruslan torna a la furgoneta, agafa una sarbatana i carrega un dard amb una barreja de dos sedants. Aconsegueix acostar-se a quatre o cinc metres del gos, bufa fort però el tir es queda curt i el gos fa un salt i un crit i surt corrents i ja no deixarà que ningú torni a apropar-s’hi tant.Ruslan i Max tornen a Kharkiv amb vuit gossos, vuit gats, tres cabres i un conill. Durant les quatre hores de carretera fins a Kharkiv, un dels gats no deixa de miolar aterrit. Per la seva condició de gat, no és conscient que l’alternativa era molt pitjor.