Paisatge electoral

(Santo Domingo, República Dominicana)

Per davant de la botiga de queviures, passa una camioneta amb la foto del president Abinader i sona un merengue amb la lletra adaptada a la intenció propagandística. Darrere de la barra, hi ha Genaro: “Aquest ha robat més en quatre anys que els anteriors en trenta”. Luis Abinader (Partido Revolucionario Moderno) va guanyar les darreres eleccions de la República Dominicana, fa quatre anys, canalitzant l’esgotament amb el govern anterior, esquitxat per diversos casos de corrupció. L’expresident Leonel Fernández (La Fuerza del Pueblo) es torna a presentar ara, però és Abinader qui encapçala les enquestes amb tant de marge que podria no ser necessària la segona volta. “Mira”: davant del colmado, hi ha una camioneta carregada de garrafes d’oli de soja; “venen aquí i les regalen a la gent perquè els votin”. L’endemà al matí, Genaro té la seva garrafa darrere de la barra. A la República Dominicana, les botigues de queviures tenen barra: pots comprar galetes i paper higiènic, i pots berenar una empanada de formatge i un suc de maracuià. La botiga de Genaro és a Dajabón, a 250 metres de la frontera amb Haití.

La immigració haitiana ha estat el tema central de la campanya de les eleccions generals. Té sentit, atesa la inestabilitat creixent a Haití durant els darrers mesos. Ha estat una arma llancívola dels aspirants contra Abinader, qui per rebatre les acusacions de ser massa tou, fa mesos que efectua deportacions davant les càmeres. S’inicià la construcció d’un mur a l’últim mandat de Leonel Fernández, i Abinader ha continuat amb el projecte. Abel Martínez (Partido de Liberación Dominicana) és el tercer candidat a les enquestes: “Això és un muret, qualsevol se’l vola”. Tots els candidats tenen un discurs semblant pel que fa el mur: la fiderència només només és pel que fa l’alçada. Però la realitat és més suau que la retòrica política: la frontera és avui molt permeable (a Dajabón ho sap tothom), i a molts dominicans ja els va bé.

La carretera

A banda i banda, hi ha anuncis de tots els candidats a la presidència, dels nou, i també dels candidats a diputat i a senador provincial. Un sap quan traspassa els límits regionals perquè canvien les cares dels senadors. La majoria opten per posar només el nom de pila (Luis, Leonel, Abel; i el mateix amb els altres): per acostar-se al poble. La pell dels candidats, de mitjana, és més clara que la mitjana dels dominicans. L’eslògan d’Abinader és un oxímoron: “Sigue el cambio”. El de Leonel Fernández, també: “Volvamos pa’lante”. Gairebé cada pal té un cartell i a les tanques publicitàries les eleccions han fet fora els anuncis comercials.

La capital

A Terminal 1, l’estació d’autobusos més important de Santo Domingo, hi ha més gent que un dissabte normal, però menys que en altres dissabtes preelectorals. Són molts els dominicans que es desplacen (a la capital o des de la capital) per votar allà on estan empadronats, i són molts els partits que noliegen autobusos per als seus seguidors. A l’altra banda d’Avenida Kennedy, a Duarte Vieja, s’acosta una senyora: “Aquí guarda’t el mòbil. Te’l robaran”. La seguretat és una altra de les preocupacions principals dels dominicans. Però darrere de la immigració: pot ser perquè la qüestió migratòria acostuma a interpel·lar més la gent, o perquè ja han assumit fa temps que a Santo Domingo hi ha molts barris on cal obrir molt els ulls de dia, i no anar-hi de nit.

A la bugaderia Antillas, al centre, hi ha la dependenta, una nena petita i Sagrario. Sagrario deu ser l’àvia de la nena, i a més és assessora externa del negoci. No té decidit el vot. “Hi ha moltes coses bàsiques a les quals no es dona la importància que tenen”. Quines coses?: “Els serveis governamentals fan perdre molt de temps, amb qualsevol document. Les assignacions dels fons de pensions per als jubilats, per exemple. La meva mare està en procés i portem gairebé dos anys. La meva mare no s’ha pogut jubilar, té setanta anys i encara no té la seva pensió”. Continua Sagrario i inevitablement surt Haití: “La sanitat pública és encara molt precària. I hi ha això d’Haití. Llastimosament, el nostre país ha hagut de cobrir molt la salut dels haitians que estan migrant cap aquí”. La nena li ofereix una galeta. “Els estem rebent. Se’ls dona l’oportunitat, però no podem carregar amb tant, nosaltres tenim les nostres pròpies necessitats”.

La República Dominicana té 11 milions d’habitants, i un PIB per càpita de poc més de 10.000 dòlars. Són immigrants haitians un al voltant del 5%; són ciutadans dominicans d’origen haitià un 6%. A la nit de la vigília electoral, regna la calma a Ciutat Colonial.