Èxode

(Kostiantynivka, Ucraïna)

A les tres de la nit els russos han bombardejat Kostyantynivka i han matat un home. A quarts de vuit, Roman i Eduard són a Drujkivka, el poble veí, i allà es posen armilla i casc antibales, activen el detector de drons i repassen on tenen els torniquets. En acabat pugen a la furgoneta i fan cap a Kostiantynivka. Als controls, els soldats reconeixen la furgoneta d’East Sos i els dos voluntaris, i gairebé ni els aturen. La furgoneta va retolada amb el mot “evacuacions”, el nom de l’ONG i el de l’agència estatunidenca USAid, suport econòmic fonamental de molts projectes humanitaris a Ucraïna, fins que Trump va tallar els ajuts. “Nosaltres continuarem salvant gent. Però estem cercant finançament”, diu l’Eduard. Des de 2022, East Sos ha evacuat més de 88.000 persones quan el front se’ls tirava a sobre.

Kostiantynivka era fins fa poc un lloc relativament segur, i era un centre logístic de l’exèrcit i la base de molts soldats quan van i venen del front. A només 10 quilòmetres hi ha Chasiv Yar, un dels punts més calents del front des de fa mesos. Allà els russos avancen lentament, i els bombardejos sobre Kostiantynivka s’han intensificat darrerament. Només en la darrera setmana, han llençat més d’un centenar de bombes sobre la ciutat i han matat setze persones. Dels 70.000 habitants que tenia Kostiantynivka el 2021, en queden 9.000. Els que encara no havien fugit, ho fan ara. 

Maria

L’Eduard i el Roman segueixen les indicacions de Google Maps per arribar a casa de la Maria. El paisatge de la ciutat ha canviat, i si fa uns mesos hi havia només uns pocs edificis tocats per les bombes, ara mires al voltant i arreu trobes una casa en ruïnes, una façana esquitxada de metralla o l’esquelet d’una benzinera. Se senten dues explosions que no alarmen ningú perquè, per com sonen, sembla que són projectils de sortida, no pas impactes. La Maria viu en un entresol insalubre, devastat per la soledat. Té 88 anys, està sorda i es mou amb molta dificultat. Surt la veïna del costat i regala pastissets als voluntaris, i després baixa una altra veïna i entre els quatre aconsegueixen emportar-se-la. No hi col·labora gens, renega, els fa callar. Un cop a la furgoneta, no dirà res més en tot el dia. Anirà a Dnipro, a un refugi per desplaçats interns. Les veïnes es queden allà, si més no de moment. Mentre s’acomiaden, un gos del carrer entra a l’edifici amb la cua entre les cames.

Tatiana

La Tatiana és força més jove i serà la segona evacuada avui. Viu a una casa com de poble, apartada del centre, i al rebedor té un calendari de 2022. No se la veu gaire amoïnada: “Tornaré quan acabi la guerra”, diu. “La meva situació no és tan dolenta: les meves filles viuen a Dnipro, i una fundació em posa un pis allà”. Deixa enrere el gos; els veïns li portaran menjar.

Mentre la Tatiana acaba de treure les maletes, el Roman roman a fora. Se sent una bateria d’explosions, també de sortida. Tot seguit, el Roman aixeca la mirada al cel quan veu, a certa altitud, quelcom volant. És un ocell? És un dron? És un ocell, però no es veu clar fins que pocs segons després canvia de rumb i perd alçada i aleshores, ara sí, es diferencien les ales. “Si veiem un dron i som a la furgoneta, és més probable sortir-ne amb vida”, diu el Roman. “El cotxe ha de ser ràpid, tenir bona suspensió i anar equipat amb inhibidors electrònics… i tenir un bon conductor”. De fons sona el brum-brum de la furgoneta que estarà sempre engegada fins que surtin de Kostiantynivka. Continua el Roman: “I si en detectem el dron quan anem a peu, l’única opció per sobreviure és posar-se a cobert”. El 30 de gener, el voluntari britànic Eddy Scott, voluntari de l’organització UA Basa, va perdre braç i cama esquerres després de l’atac d’un dron kamikaze mentre feia evacuacions.

Abans de marxar, el Roman veu mig cotxe abandonat i col·loca un adhesiu al vidre que diu “East SOS – Evacuacions de franc” i a sota un número de telèfon.

Oleksandra i Anna; Ella

No gaire lluny d’allà s’hi esperen l’Oleksandra i sa mare, l’Anna. Tenen família a Dnipro, així que les duran allà també. Des del jardí, es veu una mena de magatzem amb el sostre del tot enfonsat per l’impacte d’un projectil. L’Oleksandra diu que se sent tranquil·la, ara que se’n van: “Aquesta nit no hem dormit gens. Hi ha hagut quatres explosions molt a prop. Buscava algun lloc segur dins de casa, em deixava portar per la intuïció”. Però l’Anna és vella i té molt poca mobilitat. Per treure-la del llit ara, l’Eduard i el Roman passen una camilla per sota d’ella, l’aixequen i, amb l’ajut d’un veí, la porten fins la part del darrere de la furgoneta i l’estiren allà a un llit rudimentari que li han preparat. 

Una estona després, al costat jaurà l’Ella, cinquena i darrera evacuada del dia.

Rumb a Dnipro

En havent sortit de Kostiantynivka, s’aturen a una benzinera i el Roman i l’Eduard es treuen armilla i casc. Han estat dues hores i no hi ha hagut cap incident, més enllà d’alguna explosió llunyana: “A vegades hi ha una pausa de dues o quatre hores entre bombardejos”, diu el Roman, “però no hi ha dies tranquils al front”.

En acabat, porten les cinc dones a la base de Pavlograd, que són gairebé tres hores de cotxe, i allà les mouen a una altra furgoneta que les durà a Dnipro. L’Eduard i El Roman tornen al Donbass, a Kramatorsk. Quan van per Dobropyllia, se senten dues explosions fortes, i després una més. A tocar de mitjanit, surt la notícia: un atac rus mata onze persones al centre de Dobropyllia. 

(L’endemà, quan l’Eduard i el Roman tornin a  Kostiantynivka, sortiran il·lesos d’un atac mentre evacuen malalts de l’hospital.)