El seu nom és Olga

(Stetskivka, Ucraïna)

L’Olga té setanta anys i viu amb un gos (Barbos) i cinc gats (Dimoshka, Goshka, Knopka, Kroshka i Kukla), tots sis rescatats dels carrers de Stetskivka. “Els gossos tenen bona oïda, i és el Barbos qui m’avisa del perill”, diu l’Olga. “Quan comença a bordar, sé que s’acosta algo i l’agafo i ens aixopluguem”. A on aneu? “Al llit. No tinc on anar, només puc resar. I l’endemà dono gràcies per un nou dia”. El marit de l’Olga va morir fa molts anys, també va morir un fill seu, i té una filla i cinc nets vivint a Síria. L’Olga viu a una casa molt malmesa pel pas del temps, sense finestres i sense aigua ni gas i només un llum de taula. La casa és fosca i plena de fum del foc amb què s’escalfa. Avui la visita un equip de Caritas Sumy, de la branca local vinculada a l’Església Greco-catòlica: són Nataly Goncharuk, Oleg i Liudmyla Radko i el net dels Radko. Han portat a l’Olga diners de les donacions perquè compri llenya. L’aigua la treu ella d’un pou de la vila, i a l’església del poble, li donen menjar. A més, l’Olga té un petit terreny on planta albercocs, maduixes, gerds, patates, pastanagues, cogombres i cebes, “però és difícil treballar la terra perquè soc vella i em fa mal l’esquena”. Llavors se senten unes explosions, no pas allà mateix però tampoc gaire lluny, i la Nataly diu que és l’hora de tocar el dos. “Cada nit sento explosions”, diu l’Olga; “fa molta por. Tinc molta por. Totes les nits espero el so dels drons Shahed i dels míssils”. En acabat, agraeix la visita, somriu; s’abracen. Uns ànecs nyequegen.

I més tard, unes gallines caquegen. La Nataly diu que no li agrada treballar a Stetskivka perquè cada cop que venen passa algo: Rússia està a només dotze quilòmetres. Els carrers no són pas buits: hi ha una iaia amb dues nenes amb gorros roses, dos nens en patinet, dos gats grisos, un home sense cap tret remarcable, etcètera. Stetskivka és un poble de la rodalia de Sumy, a la Ucraïna septentrional. Hi vivien dues mil cinc-centes persones abans de la guerra, i ara, tot i estar a les portes del front, n’hi ha unes dues mil. En realitat n’han fugit més de cinc-centes, però també hi ha arribat gent dels pobles veïns als quals el front els ha caigut al damunt.

El passat sis d’agost l’exèrcit ucraïnès va encetar una ofensiva dins de territori rus i va envair part de la regió de Kursk, fronterera amb Sumy, i des de llavors aquest és un dels fronts més actius de la guerra. El vuit d’agost, un míssil rus impactava a pocs metres davant de l’escola de Stetskivka. Va quedar malmesa però no va ser cap tragèdia perquè l’escola era tancada, i estava tancada perquè era estiu però és que ja estava tancada des que va començar la guerra: “Va ser llavors van començar els bombardejos i encara no s’han aturat”, diu Tetyana Papushenko; “Els professors no veuen la canalla des de l’inici de la guerra”. Papushenko és la directora de l’escola, i és a pocs metres del lloc de l’impacte del míssil amb Goncharuk i els Radko. Liudmyla Radko, a més de la tasca que fa a Caritas Sumy, és professora de Matemàtiques a l’escola. Les classes ara són online, però des de fa setmanes estan construint un bunker per tornar a fer classes presencials: enlloc de restaurar l’escola, n’estan fent una sota terra. No és un bunker qualsevol: l’entrada és imponent i, quan estigui acabat, tindrà lloc per a cent cinquanta alumnes repartits en diferents aules. Ara hi ha paletes treballant; la volen inaugurar per Cap d’Any, i al gener ja reprendre les classes aquí. Luka, net dels Radko, corre amunt i avall amb un fusell de joguina a les mans.

Els Radko són de Stetskivka i continuen vivint aquí. “He d’estar a prop de la gent per tenir informació de primera mà i poder ajudar”, diu l’Oleg. Té un negoci de venda i reparació de cotxes, però és a Caritas Sumy des que va començar la guerra i ara hi dedica quasi tot el seu temps. Dormen al refugi cada nit.

El sol es pon darrere d’unes dents de drac que ressalten a contrallum davant un cel enrogit; un soldat ha aturat el seu vehicle i pixa al voral de la carretera. Les dents de drac són una barrera antitanc formada per files de blocs de formigó punxeguts clavats a terra. “Jo somio amb la pau”, diu la Nataly. “Al principi pensava que arribaria aviat, però passa el temps i tot continua igual”.