Franctiradors

(Kharkiv Oblast, Ucraïna)

Skripach posa el fusell en un trípode al vessant d’una torrentera i el cobreix amb lona de camuflatge i escorça d’arbre. El fusell és un UAR-10 i això és un assaig. De lluny, se senten trets del camp de tir; de prop, s’ho miren altres soldats de la unitat. Snijok es posa per sobre una xarxa de camuflatge i s’espera ara al costat del fusell. Neva i tot just comença a agafar, i a mesura que la fullaraca emblanqueix, també emblanqueix el camuflatge. Skripach va a un posició més endarrerida i obre un ordinador que està connectat al visor del fusell, i dona indicacions i Snijok llisca el canó a l’esquerra i, en acabat, dispara. Ve una flaire de pólvora. La diana és un arbre que hi ha a més de dos-cents metres que a ull nu no es veu. Després d’alguns trets més, ho arrepleguen tot i fan cap a casa.

Es disculpen pel desordre: estan de mudança, aviat deixen aquesta casa. Al terra del rebedor hi ha cinc fusells (dos UAR-10, un Savage 110 i dos Ruger 308 i 338) i el passadís està ple de drons kamikaze. Tres anys enrere, aquí hi van viure soldats russos durant les setmanes en què van ocupar part de la regió de Kharkiv, i a una paret van escriure “Rússia” i la data. Ara hi viuen una desena soldats ucraïnesos, la majoria de l’oest d’Ucraïna, la majoria al voltant de la trentena. Són d’una unitat de franctiradors però no tots són franctiradors. “Jo sóc ametrallador”, diu Maliuk. Quan surt a una missió, acostuma a fer parella amb Skripach, que és franctirador. L’u de gener de 2024, Maliuk va sobreviure a un tret al cap: “El 31 de desembre ens van ordenar fer un assalt a posicions russes d’infanteria. A les 4 de la nit, vam prendre les posicions, érem quatre soldats allà. Al matí, van començar a bombardejar-nos fort, amb drons i amb granades, i els russos es van acostar”. A les 10:03, enregistrava un vídeo d’ell mateix on deia que ara farien un nou assalt i que esperava sobreviure. Al costat d’aquest vídeo, a la galeria del mòbil, hi ha la foto del cràter que va deixar un dron kamikaze davant d’ell, i després hi ha un altre vídeo, de les 10:51, on la sang li regalima per tota la cara i diu que li han donat al cap i que no pot continuar amb l’assalt, però que probablement sobreviurà. La bala va perforar el casc per la part esquerra: va perdre la mobilitat de la mà dreta. Com que era impossible fer una evacuació des d’aquesta posició, va caminar més de tres quilòmetres fins que va trobar una unitat que se’l va endur del front. Va estar-se un mes a diferents hospitals i un mes a casa. També té els els TACs al mòbil: al tall coronal, s’hi veu la bala allotjada a la cara interna del parietal esquerre, entre l’os i el cervell. Abans de la guerra, treballava amb son pare en un concessionari de cotxes de segona mà, i també en la venda de subministres de material de pesca. Ha recuperat la mobilitat de la mà gairebé del tot.

“Ja veus que és una feina dura”, diu Maliuk, “però quan fas això molt de temps, t’hi acostumes i ja no ho sembla tant, sobretot si ho compares amb infanteria que pràcticament viuen a la primera línia”. Ells, en canvi, passen força temps a casa entre missions: s’entrenen, miren el mòbil, juguen a la Play, fan formacions, juguen a futbol, miren el futbol. Fins que els truquen. “Quan sortim a una missió, poden ser dos dies o en poden ser deu”, diu Skripach. Skripach, per a la posició de franctirador, va fer una formació específica de quatre mesos. Com que el front està infestat d’eixams de drons, quan són allà desplegats passen la major part del temps sota terra. Col·loquen el fusell i el camuflen, i des del forat, s’ho miren tot a la pantalla de l’ordinador, i el franctirador surt només quan ha de disparar. La majoria de missions són per repel·lir assalts de l’enemic, i així ells trebalen a tocar de la infanteria. El terreny normalment no permet posar-s’hi més lluny de la línia de contacte. “El blanc més llunyà que he encertat són 835 metres”, diu Skripach; “a aquesta distància, només veus la silueta. A 400 metres sí que veus bé la cara”. I quants russos has matat? “Cinquanta-set”. I què sents? “Només sento el retrocés del fusell”.