El cost d’oportunitat

(Kharkiv Oblast, Ucraïna)

A les 21:00 s’està fent de nit, i en Vitaliy i en Fiodor ja són a una posició a mig camí entre Kharkiv i la frontera, a menys de 20 quilòmetres de les línies russes més properes. Amagada entre els arbres, tenen una Nissan Navara amb el volant a la dreta i un rifle FN 7.62 belga muntat al darrere: és una defensa antiaèria mòbil i la tasca dels soldats és tombar qualsevol dron que s’hi acosti. En Vitaliy té una tablet on veu el que detecten els radars en un radi de 100 quilòmetres. Els drons del front volen massa baix com per veure’ls; tampoc no veuen res que voli a massa altitud. De tant en tant apareix algun dron al radar, però de moment tots són lluny d’aquí, cap no s’endinsa gaire en territori ucraïnès. Prop de Kupiansk, un dels punts més calents del front de Kharkiv, apareix una icona diferent: una bomba planejadora. En Vitaliy diu que no és cap amenaça: “És lluny. I nosaltres no en som objectiu, ataquen edificis o magatzems o grups grans de militars. Si de cas ens atacarien amb drons petits, però aquí no ens poden veure”. A les 21:45 ja és fosc, el cel està ple d’estrelles i se senten milers de granotes raucant alhora, desacompassades.

Ucraïna cada cop té més dificultats per a interceptar els atacs aeris russos. Rússia llança onades de drons i míssils per així superar les capacitats de la defensa ucraïnesa. Els sistemes de defensa antiaèria Patriot són escassos, en tenen vuit a tot el país, i cada míssil disparat per fer una intercepció són tres milions de dòlars. De manera que no tenen capacitat d’interceptar tots els atacs i han de triar bé quan fer-los servir. Cal protegir més aquesta ciutat o aquesta altra? Val la pena gastar un milions de dòlars per aturar un dron que tindrà només 50 kilos d’explosiu?: si interceptes un dron de 20.000 dòlars amb un míssil d’un milió, ¿és el míssil qui ha destruït el dron o és el dron qui ha destruït un míssil? Per mirar de tapar els forats que deixen els Patriot, els sistemes mòbils amb metralladora són un suport a l’hora d’interceptar els drons. És molt menys efectiu, però sobretot és molt més barat.

Fa un any que en Vitaliy està en unitat de defensa antiaèria mòbil. Què és el millor de ser aquí? “No hi ha res que m’agradi de la guerra”, diu en Vitaliy; “soc aquí per protegir la gent que estimo”. En Fiodor fa només un mes, fins ara havia estat amb morters, així que les perspectives que té de sobreviure a la guerra són ara molt més altes.

Si un dron s’acostés a la seva posició, ho veurien al radar i els avisarien per ràdio. Sortirien de sota els arbres amb la pick-up, en Fiodor es posaria on el fusell i miraria d’abatre el dron, mentre en Vitaliy continuaria pendent del radar i la ràdio. En acabat, es posarien de nou a cobert i, potser, mourien la posició. Però la nit transcorrerà de forma anodina i res de tot això no passarà.

L’atac dels drons

Els drons Shahed són ara la principals amenaces lluny del front. Són de disseny iranià, fan poc més o poc menys de tres metres de llarg (depèn del model) i són cecs: el trajecte i l’objectiu són prèviament programats. Són relativament lents i fan soroll, i no tenen tant de poder destructiu com els míssils, però tenen una trajectòria imprevisible i cada unitat té un cost de només 10.000 o 20.000 dòlars. Van evolucionant, i cada cop tenen motors més potents que els permeten portar més explosiu i volar més ràpid i més alt, i a més els han pintat de negre per camuflar-los en la nit. També els ucraïnesos s’hi adapten, i ara fan servir visors tèrmics per detectar millor els drons, però cada cop els costa més fer blanc. L’abast efectiu del FN FAL 7,62 és de 650 metres; l’abast màxim són dos mil. 

A les 23:00, en Vitaliy entra al cotxe; uns minuts més tard, també hi va en Fiodor. En Vitaliy té davant la tablet, no li treu l’ull: “Lo pitjor és el silenci, perquè no saps què pots esperar”. I no és pitjor quan no hi ha silenci? A les 00:15, uns 10 quilòmetres a l’est, un dron vola en direcció sud, després gira cua i va cap al nord seguint el curs del riu Donets i uns minuts més tard ja torna a ser a Rússia. Devia ser un dron fent un vol de reconeixement. A les 00:41, en Vitaliy engega el motor i posa l’aire condicionat una estona. A la 1:28 ja no se senten les granotes: quan han callat? A les 3:00, un Shahed  vola en direcció a Kharkiv, s’hi acosta des del nord-oest, a uns 30 quilòmetres d’aquí. Enmig d’una foscor i un silenci absoluts (el que hom coneix com una nit plàcida), al radar s’hi veu com un dron kamikaze s’acosta lentament a la gran ciutat. Passa de llarg. A les 3:25 comença a clarejar l’horitzó, i al radar apareixen dos Shahed més que tot just han creuat la frontera i van també cap a Kharkiv, i quan ja són a prop, n’apareixen dos més del no res, quan el radar els ha detectat. Tots quatre fan vols aparentment erràtics, ni en línia recta ni en paral·lel ni res. També passen de llarg. Mentrestant, a Twitter en parlen, del brogit al cel de Kharkiv. I a Kíiv, que ha sortit més mal parada, hi ha edificis en flames. A les 4:28, els quatre drons han sortit del radi del radar, en direcció a la regió de Donetsk. A l’horitzó, a l’est, es veu l’estela de sortida d’un míssil rus davant d’un cel enrogit, i aleshores surt el sol.