Mort d’un ocell

(Vinnytsia, Ucraïna)

Svitlana, Sofiia, Oksana, Natalia, Vira i Yulia agafen forces a Riv. És migdia i són a la meitat de la tercera etapa (de cinc) d’una ruta de 100 quilòmetres del Camino Podolico, la branca ucraïnesa del Camino de Santiago. Els propers 10 quilòmetres fins l’alberg transcorren de forma anodina entre camps de gerds i de gira-sols i de blat: visiten una església abandonada, dinen a la vora d’un llac, agafen aigua del pou i enmig d’un camí enfangat troben un ocell que ha caigut del niu; la mare vola baix fent cercles, amoïnada, i un parell de minuts després l’ocellet mor. A un quilòmetre del final, troben una vaca i un gos i el gos deixa enrere la vaca i fa el darrer tram de l’etapa d’avui fins a Serbynivtsi. Fan nit a una casa tradicional ucraïnesa, blanca per fora i per dins i amb teles brodades amb flors a les estovalles i a les parets. Van començar a caminar a Vinnytsia fa dos dies i mig, i falten dos dies per arribar a Bar i acabar la ruta. A les cinc de la tarda, el sopar és a taula: vareniki i salo, platets de remolatxa i pastanaga, i un vi casolà. La Sofiia sempre havia volgut fer el Camino de Santiago (l’itinerari principal pel nord d’Espanya) però diu que ara, amb la guerra, no es poden fer gaire plans de futur. És de Rivne, a l’oest, però estudia diseny a Kíiv. Els atacs amb drons i míssils a la capital es van intensificar el juliol i la Sofiia va passar moltes nits al refugi antiaeri.

A la primavera s’encetava la temporada del Camino de Santiago de Podollia, també conegut com a Camino Podolico, després que fos creat la tardor de 2021 i suspès només uns mesos més tard quan va començar la guerra. La ruta llarga del Camino Podolico són 250 quilòmteres: fa el mateix tram de Vinnytsia a Bar, i després continua fins a Kamianets-Podolskiy. A 30 quilòmetres del final, a Panivtsi, hi ha església dedicada a l’apòstol Santiago. Hi ha una vintena d’esglésies al llarg de tot el recorregut, la majoria d’elles ortodoxes. El Camino Podolico és part de la Federació Europea del Camino de Santiago i esperen obtenir aviat la certificació del Consell d’Europa i instal·lar les plaques amb la conxa, símbol del pelegrinatge a Santiago de Compostela. Ja n’hi ha una a Vinnytsia, a l’inici de la ruta ucraïnesa i punt més oriental de totes les branques del Camino de Santiago. Allà també s’indica la distància fins la tomba de l’apòstol: 4625 quilòmetres.

Tot i que el projecte del Camino Podolico es va tòrcer quan tot just s’havia encetat, alguns pelegrins han fet la ruta aquests darrers dos anys malgrat els riscos i la inestabilitat i que molts desplaçat interns s’havien allotjat a albergs de la zona. Enguany, quan van anunciar-ne la represa oficial, de seguida van començar a rebre sol·licituds: “Teníem dubtes de si la gent vindria en temps de guerra. Però ara esperem acabar la temporada amb més d’un miler de pelegrins fent el camí, i que prop d’un cinquena part s’allotgin al nostre alberg”, diu la Svitlana, i afegeix que de moment tots eren ucraïnesos. És la guia del grup i l’alberg on passen aquesta nit és de la família del seu marit, i de fet són els seus sogres qui han segellat els passaports i han fet el sopar. “El meu marit és soldat”, diu la Svitlana; “es diu Igor”. Va entrar a les Forces Armades com a voluntari al març de 2022. Al 2023 va participar a la contraofensiva a Zaporizhia. Allà van ser capturats alguns del seus caps, però ell no”. La Svitlana explica que fins ara tot els pelegrins han estat ucraïnesos i com tenen pensat allargar el camí quan acabi la guerra: no saben si fer cap a Romania, o bé travessar els Carpats i arribar a Eslovàquia. Amb l’Igor hi parla sovint, ara és a Sumy a la caserna i darrerament no està entrant en combat: “Però els russos han capturat algunes aldees de la regió, el poden cridar en qualsevol moment perquè participi en un assalt. Mai saps què pot passar demà”.