Dues girafes i un ós polar

març 22, 2022

(Mykolaiv, Ucraïna)

Les parets de les oficines del zoo de Mykolaiv són plenes de banyes i d’animals dissecats, com si fossin trofeus de caça. Els únics animals vius són uns peixos a una peixera i un gat ajagut a una butaca. Al fons de tot hi ha el despatx del director, Volodymyr Topchyi. També hi té animals dissecats: un os rentador, una tortuga marítima i un rat-penat. I quadres amb insectes: una col·lecció d’escarabats, aranyes de mida tropical, papallones i libèl·lules. I moltes figuretes: un os polar, un Buda, Anubis, un vaixell de vela, un rinoceront, una motanka (nina tradicional ucraïnesa), un tigre, un faisà, etcètera. Els peus de la tauleta tenen forma de serp. El zoo de Mikolaiv és el més gran d’Ucraïna: hi ha més de 3000 animals de gairebé 400 espècies diferents, i tots continuen allà. Topchy explica per què: “És tècnicament impossible traslladar-los. Molts no sobreviurien el trajecte en ple hivern. I és especialment complicat en aquests temps”.

Fa gairebé un mes de l’inici de la invasió russa, i el front de Crimea fa dues setmanes que és a la rodalia de Mykolaiv. Com a Kyiv i a Kharkiv, els combats no han arribat a la ciutat, però els coets sí. Al zoo n’han caigut quatre, cap d’ells amb la càrrega explosiva. Un d’ells el tenen al terra d’una sala de reunions que és encara més kitsch que el despatx del director: en destaca un orangutan dissecat vestit amb plomes d’indi i un mocador taronja al coll. Les restes dels altres tres coets són fora de l’edifici, allà on comença la visita acompanyats pel director adjunt, Yuri Yevenovych.

La tigressa camina amunt i avall pel seu espai, fent un recorregut semblant cada vegada. L’os polar fa com la tigressa, però pitjor. No es desvia gens del mateix recorregut i, quan arriba un racó (sempre el mateix), estira el coll cap amunt i obre el musell i aleshores fa mitja volta amb el cap alt i en acabat l’abaixa i torna seguint les seves passes en sentit contrari. Les estereotípies són comportaments coordinats repetitius sense cap finalitat; són comuns en animals engabiats. Davant dels recintes de la tigressa i l’os polar hi ha el forat que va fer un dels míssils. Yevenovich diu que molts animals ja s’han acostumat al soroll de les explosions i les alarmes antiaèries. Tot plegat no és més trist que qualsevol zoo d’un lloc sense guerra.

Hom es planteja si val la pena ser solidari per mantenir aquesta agonia. Els treballadors del zoo van fer una crida a Twitter en què demanaven que la gent comprés entrades per poder alimentar els animals ara que no hi ha ingressos: 100 hrívnies l’entrada per a adults i 60 la dels nens (3,09 i 1,86 euros, respectivament). La crida es va viralitzar, i ha comprat entrades gent de tot el mon.

Fa dues setmanes, els bombardejos van colpejar el zoo de Kharkiv, al nord-est del país. Van morir dos treballadors, i diversos animals; uns altres van fugir de les gàbies malmeses. “Entenc que aquí també podria passar”, diu el Yuri. “Els treballadors del zoo de Kharkiv van morir per tenir cura dels animals, això ho entenc. Però també entenc que els animals no sobreviurien sense nosaltres”. També són la principal raó per la qual l’Oksana no ha marxat de Mykolaiv. És qui cuida de les girafes: el Logan i la Nuru són dos mascles de 5 i 7 anys, fan 5 metres d’alçada i pesen més de 700 quilos. La relativa mansesa de les girafes permet una interacció propera amb els humans i així Logan i Nuru no tenen cap comportament estrany. Però sí que s’estressen quan senten explosions: “El Logan se’n va a un racó i es posa a parpellejar ràpid i li tremola tot el cos”, explica l’Oksana. Fa divuit anys que treballa al zoo, però va començar amb les zebres, i cuidant zebres va conèixer el seu marit. Creu que la guerra acabarà aviat.

La resta del recorregut és ràpid. Transcorre entre linxs, ossos rentadors, ponis, camells, llames, alpaques i faisans, i fa dues aturades a dos dels forats per l’impacte dels míssils. 

En travessar els baixos de les oficines per sortir, ara hi ha una pila de sacs de pinso per gossos i gats, que són donacions de veïns de Mykolaiv, i seran per donar als felins del zoo. Un cop fora, on acaba la vorera, hi ha una pila de pneumàtics i un còctel molotov preparat per quan calgui encendre-ho tot. A l’etiqueta de l’ampolla hi diu Hard Mix, però és la marca.

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *